Fa molts segles i un dia, un jove es despertava. Un d’entre els molts de l’Empordà que duien setmanes esperant aquell dia. Va sortir de casa seva al trenc de l’alba i es va dirigir a casa de la mossa que li agradava. Ell, que estava en edat de casar-se, va picar a la porta i va demanar de veure a la noia en qüestió. Ella, profundament adormida, encara estava estirada al llit, mandrosa, ignorant el cant del gall. En veure-la, el noi es va alegrar i li va demanar que li concedís un ball enmig del carrer, sabent quina seria la seva resposta. La noia, avergonyida perquè tan sols anava amb la camisa de dormir, va acceptar aquella proposició tan indecent en qualsevol altre dia de l’any i va sortir al carrer. Aquesta podria ser la història de molts nois i noies avantpassats d’aquestes terres. O la de cap. Perquè si bé Sant Jordi és la diada dels enamorats a Catalunya per antonomàsia, també és veritat que qualsevol cosa que es digui d’aquest dia pot ser tan increïble com ho seria un rei sacrificant la seva filla, l’existència d’un drac o que de la seva sang en surti un roser.
Però ahir cap jove va anar a buscar a cap mossa per endur-se-la a ballar. Enlloc d’això, directament tot Barcelona va sortir al carrer sota el sol espatarrant per comprar una rosa o fullejar algun llibre ideat per arrassar en aquesta diada, com el de Polònia o el nou de Pepe Rubianes. Com cada any la Rambla de Canaletes va convidar als vianants a evitar-la després de veure des de la Plaça Catalunya com la manifestació d’enamorats s’hi conglomerava sense deixar cabuda a cap bri d’aire. A més, les roses inodores que es van vendre arreu de la ciutat van tenir uns preus desorbitats, de tres a set euros, tot i que es podia trobar alguna ganga com les d’una gitana del carrer Pelayo que costaven dos euros i que publicitava cridant “rosa bonita barata” deixant sorda a qualsevol persona que li passava pel costat. Però res d’això és nou.
Tanmateix, tot i que va tenir el mateix transcurs de cada any, la diada d’ahir es va caracteritzar per les seves connotacions polítiques: no perquè fos el dia del patró d’aquesta terra, sinó perquè s’apropen les eleccions municipals. I la gent no només va mostrar el seu amor per la seva parella, sinó que també el va mostrar pel partit socialista, mostrant els seus cors rojos en forma de globus que sobresortien per entre la gentada. En canvi, CiU, sense ser menys originals, repartien pomes a qui passava per la seva parada de la Rambla Catalunya, tot i que aquest detall passés més desaparcebut. Encara que per detalls, els punts de llibre que es repartien de la Comunitat de Madrid publicitant la capital de l’Estat Espanyol el dia de Sant Jordi, Patró de Catalunya.
Així mateix, si els altres anys els noms més sonats i les fotografies més destacades sempre les havien protagonitzat els escriptors dels llibres més venuts, aquest any el ressó mediàtic se l’ha endut Maria Teresa Fernández De La Vega passejant-se per la Plaça Sant Jaume i la Rambla de Canaletes. Acompanyada per Jose Montilla, s’ha afegit al consumisme popular i ha regalat “Viajes por el Scriptorium” de Paul Auster en castellà al President, mentre aquest obsequiava a la vicepresidenta del Gobierno amb “La Pell Freda” de Sánchez Piñol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada