dilluns, 28 de maig del 2007

BICING: Barcelona en blanc i vermell


Des de fa un mesos, en concret des del 22 de març, Barcelona s’ha apuntat a la nova moda d’anar amb bicicleta, i amb això, intenta conscienciar a tots els ciutadans que és el medi de transport més ecològic i ràpid i que també agilitza la mobilitat dels iutadans per la ciutat.


El bicing és un nou mitjà de transport públic i un complement ideal al transport tradicional de la ciutat de Barcelona. La seva finalitat és cobrir els petits trajectes diaris que es fan per dins de la ciutat. El Bicing no és un sistema públic de lloguer de bicicletes per a ús turístic o recreatiu.

La proposta, copiada d’una iniciativa similar a les ciutats com Lió, Copenhaguen, Frankfurt i d’altres ciutats nòrdiques, es perfila como un sistema idoni de transport interior per a les distàncies curtes. El sistema consisteix en una sèrie d’ estacions repartides per la ciutat on es poden recollir les bicicletes de color blanc i vermell. Després d’inscriure’s i pagar sis euros per un any d’ us (preu de promoció fins l’1 de juliol ), l’usuari pot fer servir la bici gratuïtament durant 30 minuts, temps en el que tindrà que deixar-la de nou a l’ estació d’inici o en una altra. Cada mitja hora extra costa 30 cèntims, amb un màxim de dues hores; si s’excedeix d’aquest temps, es té un avís i al tercer, anul·len la targeta.

Els punts de recollida i lliurament estan oberts les 24 hores del dia durant els divendres i els dissabtes, mentre que de diumenge a dijous el servei està tancat de 24 a 5 hores, horari durant el qual només es poden lliurar bicicletes. A partir del 1 de juliol, el bicing arribarà a tota la Ciutat Vella i l’ Eixample. L’abonament es fa per internet, i pocs dies després, l’alcalde t’envia una carta a casa dient que “aquesta nova manera de moure’ns per la ciutat, juntament amb la millora del transport urbà, l’ampliació dels carrils bici, les Zones 30 de conducció tranquil·la i la nova Ordenança de Circulació, contribuirà a una convivència més amable i segura entre les diferents formes de desplaçament". Passaríem per alt que estem en èpoques d’eleccions.

La pregunta del moment és si Barcelona sabrà conviure amb vianants, bicis i cotxes a la vegada. Doncs, sembla ser que sí i que l’èxit ha estat rotund. En els primers 15 dies, ja hi havia més de 3.00 persones abonades al bicing i ara ja en son més de 22.000. Les xifres estan sorprenent a l’ajuntament i a l’empresa gestora, Clear Channel, perquè el bicing es troba en la fase d’implantació i encara funciona, només, a mig gas. Es diu que cada dia unes 700 persones adquireixen un abonament al bicing.



Les 50 estacions amb 750 bicicletes disponibles només es troben, de moment, a la part dreta de la Ciutat Vella i de l’Eixample. Al Raval i l’Eixample esquerra, a més de l’entorn de l’estació de Sants i la zona Universitària, hi ha molts possibles interessats.

La intenció era obrir d’una sola vegada l’altra meitat d’estacions que falten, el pròxim dia 1 de juliol, però ara s’ha decidit posar-les en funcionament en les pròximes setmanes, a mesura que es vagin construint les barreres on s’aparquen les bicis. Amb 100 estacions i 1.500 bicicletes es completaria així la primera fase. Abans de final d’any s’ha de doblar aquesta capacitat i ja s’estudia introduir el Bicing en barris on no estava previst.
Tot sembla perfecte, però les queixes no s’han fet esperar. Canvis de marxes embussats, rodes desinflades o sellons que ballen massa són algunes de les crítiques, conseqüència de l’ús intensiu i d’estar contínuament a la intempèrie. L’allau d’usuaris implica problemes de proveïment i manteniment de les bicicletes.

L’èxit del sistema de transport públic sobre dues rodes també ha portat altres inconvenients. Un d’ells és que en les hores punta del matí i la tarda unes estacions es queden òrfenes de bicicletes i altres, en canvi, es col·lapsen, per la qual cosa els usuaris han de buscar una altra estació propera per a poder aparcar la bici. Més d’un usuari es queixa que “quan arribo a la meva zona d’aparcament, no hi ha lloc i per tant tinc que anar a la següent estació que ja no em queda tan a prop. Aquest problema es podria millorar calculant l’ocupació de cada zona i preveure l’espai per aparcar”, com declara Helen, una usuària del servei.

Hores d’ara ja s’estudia allargar les barres d’aparcament en les estacions més concorregudes. Sobretot en les proximitats de Arc de Triomf i l’ Estació del Nord, on les bicis s’esgoten quan al matí arriba un devessall de viatgers de fora de Barcelona que es desplacen al seu treball o a la universitat amb el Bicing.
Segons els responsables, l’objectiu principal és que cap de les estacions estigui mai ni totalment buida ni plena, fet que ara no sempre es compleix.

No obstant això, l’engegada d’aquest nou sistema de transport públic ha provocat la desaparició d’una cosa molt preuada per als barcelonins: les places d’aparcament. Albert Torres, un comerciant de 25 anys, diu que “ Si aparcar a Ciutat Vella ja és una qüestió que requereix paciència i molta vista, la implantació del 'Bicing' en aquesta zona no ha fet més que agreujar aquesta situació. La Plaça Ramon Berenguer El Gran era territori per motos; ara és del 'Bicing'.

Per altra banda, negocis privats de lloguer de bicicletes van criticar el cap de setmana les "baixes tarifes" del nou sistema municipal d’arrendament d’aquests vehicles a Barcelona, conegut com 'Bicing'. Segons l’associació de Comerciants de Bicicletes de Lloguer Biciturs, "alguns petits negocis moriran per aquesta iniciativa".

Ja són molts, també, els que es queixen pel temps. Creuen que 30 minuts es insuficient per fer un trajecte, ja que diuen que és el temps just per arribar a la següent estació. J. Osuna expressa que “Barcelona s’apunta dintre de les ciutats del primer món quant a transport no contaminant. Ara falta polir les imperfeccions que tenen en l’accés i en el temps de duració de possessió de la bicicleta. És clar que per això, els dirigents de Barcelona també han d’escoltar als usuaris que moltes vegades tenen més experiència que els tècnics”.

La iniciativa, que ja està revolucionant la Barcelona ciclista, contrasta per contra amb el reduït nombre de carrils bici construïts durant el mandat, i la poca cura que es té amb els ja construïts. Si s’analitza en profunditat , l’ampliació dels carrils bici durant aquest mandat ha estat una minúcia, tot just quatre quilòmetres nous, fet que no coincideix amb les últimes dades facilitades per l’enquesta de mobilitat: 47.000 ciutadans es desplacen cada dia amb bicicleta, una xifra que creixerà molt més quan s’estengui aquest nou servei. Els 130 kilòmetres de carrils bici que tenim a la ciutat , no donen una cobertura total, ja que les zones allunyades del centre tenen manca d’aquests carrils. Un jove d’erasmus diu “Ara que es mulli l’ajuntament i segregui d’una vegada els carrils bicis necessaris per a fer de Barcelona una ciutat de transport sostenible. Poden inspirar-se en Copenhaguen, perquè allí van treure fa molts anys espai als cotxes, no als vianants”.

Justament ara, amb la posada en marxa del Bicing, els mossos d’esquadra van anunciar que a partir de l’1 de maig es perseguirien i sancionarien als ciclistes. Multaran als ciclistes que cometin infraccions de tràfic en zones interurbanes.
A més a més, el 15 de setembre entra en vigor una nova normativa i els usuaris de Bicing ja se’ls hi ha donat un pack de benvinguda per ser un ciclista cívic.
Algunes de les novetat de l’ordenança son: no sobrepassar els 10 km/h; s’ha d’evitar circular a un metre de les façanes; tindran que portar un timbre i llums per circular de nit; no es podrà aparcar als arbres, semàfors, papereres o bancs entre d’altres; està prohibit circular amb bici mentres es parla pel telèfon mòbil.

Barcelona té que fer una xarxa per a bicicletes i caminants, i aquest tema obre un altre tema; la educació vial en la societat catalana, que dista molt del raonable quant a conductes i comportaments ens referim per a fer convivència entre ciclistes, vianants i automobilistes. Després que la societat catalana doni un pas endavant en quant a aquest tipus de convivència,la possibilitat que les vies ciclistes siguin una alternativa als mitjans de transport, serà veritablement viable.