La meva afició periodística neix de ben petit, degut al afany per conèixer històries i a la vegada per explicar-les.
Un cop a l'universitat he descobert el vast món que configura l'empresa -perquè com qualsevol altre té uns fins econòmics- del periodisme, i tinc gairebé per segur que em decantaré cap a la premsa escrita.
Tanmateix, el sector de la premsa escrita està format per moltíssimes seccions. Així com sé gairebé segur que vull fer periodisme escrit perquè crec que tracta més profunda i reflexivament l'actualitat, no sé a quin àmbit em decantaria dins d'ella. De moment el que més em motiva és el sector de l'internacional, però també m'agrada l'apartat de cultura o societat.
El diari que acostumo a llegir és El País perquè crec que és el que millor enfoca aquests tres temes. També llegeixo sovint La Vanguardia.
A pesar de la premsa diaria, el que més em crida l'atenció és la banda el reporterisme. És per això que els diumenges llegeixo tant el Magazine de la Vanguardia com El País Semanal. En tots dos hi pots trobar sempre grans reportatges. També acostumo a veure molts documentals (programes com el 30 minuts o el 60 minuts, festivals de cinema documental etc...) Suposo que, ben mirat, el reportersime seria el tipus de periodisme amb el que somio en un futur.
Sigui com sigui, crec que aquest ofici et dona l'oportunitat de parlar i explicar a la gent quelcom sobre un fet determinat d'entre tots els que formen part del conjunt de la realitat. Per a tindre la suficient potestat i explicar-ho amb un cert interès i versemblança cal conèixer ricament aquesta realitat. Per tant el periodisme és com una finestra, que et permet veure (conèixer) i a la vegada deixar-te veure als lectors (explicar).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada