Interès i curiositat d’anar a aquesta xerrada per la gran quantitat de programes televisius en els que l’espectador hi té un paper fonamental. Xocant l’aparició d’Agnès Marquès, presentadora del TN caps de setmana de TV3 en la que he pogut comprovar que una bona sessió de maquillatge i estilisme poden fer-te semblar molt més gran del que ets. Deixant de banda aquesta petita espina clavada, endinsem-nos en el fantàstic món de l’exibisionisme, de l’altruisme o de la curiositat. Perqué aquest afany cada cop més gran de sortir per la tele?
Francesc Pou, director del programa Efecte Mirall ens ha mostrat un fragment d’aquest programa i en una posterior reflexió ha indagat en els perfils de persona que busquen les càmeres per trobar-hi algú que els escolti, perqué necessiten explicar els seus problemes més enllà de la pròpia familia i perqué en certa manera les camares els fan aillar d’una realitat a vegades un pel crua i monòtona.
Després Agnès Marquès ha puntualitzat entre les diferències que existeixen entre la televisió finestra que és la que es duia a terme fa uns anys i que encara ara podem veure en alguns programes, i la televisió mirall on l’espectador ha de veure’s-hi reflexat a través de persones o personatges propers. Operación Triunfo, Fama, Gran Hermano, El Diario de Patricia, Tienes Talento, La masia de 1907 o el propi Efecte Mirall són una mostra de la gran quantitat de programes on l’espectador participa activament en la televisió.
Jaume Vilalta ha explicat els seus inicis en el programa Betes i Fils on va haver-hi la primera aportació de l’espectador. I s’ha dedicat més a explicar-nos la seva trajectoria i a posar-se medalles que no pas a repassar i analitzar la pregunta del perqué aquesta afició de la gent de sortir a la tele.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada