L’Antoni Mateu Lliró va néixer el dia 18 de Juliol de 1931 a Igualada. Fa nou anys va trobar una nova afició: fumar pipa. Actualment, compte amb tres títols com a campió de Catalunya, un de campió d’Espanya i un altre de Portugal (sense nombrar la infinitat de títols dels torneigs comarcals). Tenint en compte que ser fumador de pipa no és una activitat massa comú, l’Antoni ens desvetlla algunes de les qualitats que li han fet endinsar-se en aquest món de fumadors.
Només és fumador de pipa o fuma tabac o puros?
Tota la vida he fumat. Quan era jove vaig començar a fumar cigarrets de forma compulsiva. De més gran, vaig deixar els cigarrets perquè nedava i el tabac només feia que perjudicar-me. Tot i així, com el vici és tant traïdor, vaig passar a fumar puros de tant en tant. Ara ja només fumo la pipa amb poca compulsió. És la meva dosi diària de medicament, la necessito per passar el dia.
Com va començar la seva afició com a fumador de pipa?
Fa 10 anys va morir la meva dona, bastant jove i a causa d’un càncer. Des d’ençà i durant un temps vaig fer una vida molt solitària. La proposta que el Pipa Club d’Igualada em va oferir per participar en una fumada va ser l’excusa per a reunir-me amb gent amb la qual he acabat tenint relacions molt duraderes. Totes aquestes reunions m’han permès participar en moltes altres competicions.
Quina va ser la primera?
A Cal Ble, un restaurant d’Igualada que acabaven d’obrir just quan jo vaig començar a fumar. Era un lloc tranquil, modern i confortable i el Pipa Club em va convidar al meu primer torneig. El primer dia no ho vaig fer gens malament! Vaig durar una hora menys dos minuts amb la pipa encesa però em vaig prometre que no pararia fins aconseguir les dues hores. Des de llavors, fumo per aquest club i des de fa poc he passat a ser el president.
En què consisteix un torneig? Què s’ha de fer per guanyar?
Donen la mateixa pipa a tots, és exactament idèntica perquè no hi hagi avantatge per a cap concursant. Després, ens reparteixen tres grams de tabac i dos místos. Quan ho tenim tot, els organitzadors engeguen el comptador i ens donen un minut per encendre-la amb aquests dos místos. Quan se’t apaga quedes eliminat i, per tant, guanya el que dura més amb la pipa encesa.
Què ha de tenir un bon fumador?
Sobretot paciència. S'ha d'estar tranquil però amb atenció constant per a controlar que la cendra de la pipa no s'apagui. El record del món el va fer un home amb poc més de tres hores.
Quantes pipes tens?
Suposo que des de que vaig començar, n’he arribat a tenir al voltant de 200. Però ara ja no les conservo totes perquè no m’hi cabrien.
De què estan fetes aquestes pipes?
N’hi ha de tot tipus però les més comuns són les de bruc, blat de moro, escuma de mar, porcellana, canya, fusta de cirerer i argila. Les meves són quasi bé totes de la fusta que surt del bruc, un arbust de les aricàries, però cada una d’elles és especial per les seves formes tant peculiars.
Quina és la seva pipa preferida?
El dia que vaig guanyar el campionat d’Espanya em van regalar una pipa italiana que es diu “anatra”. Arreu del món, està molt prestigiada perquè té un alt valor econòmic. Però jo no només l’aprecio per ser una pipa valuosa sinó que l’acompanya un gran valor emocional.
El lloc més especial o diferent en el que hagi fumat?
Portugal, Màlaga, València, Madrid, Mallorca, Granollers, el Congrés de Barcelona, a Vic... no te’n sabria dir cap en concret, tots els llocs tenen el seu encant. Però el lloc on té més prestigi fumar és sens dubte el Pipa Club de Barcelona.
Quin és el premi que valora més?
La veritat és que em vaig emocionar quan vaig guanyar el primer premi del campionat de pipa d’Igualada perquè em van donar una pipa numerada.
¿?
Els fabricants de pipes a vegades fan tirades de series limitades que regalen a torneigs o que compren els col·leccionistes. Són molt difícils d’aconseguir perquè n’hi ha molt poques però a la competició d’Igualada em van premiar amb una.
I el més important?
Suposo que el que em dona més nom i prestigi és el campionat d’Espanya que vaig guanyar a Madrid a l’any 2004.
Cada quant fuma?
Normalment fumo dues o tres vegades al dia i me la solc fumar amb una marca de tabac que es diu Mac Baren. Oi que si fumes cigarrets normalment compres sempre la mateixa marca? Doncs amb la pipa exactament el mateix però amb la diferència que dins a cada marca hi ha una varietat immensa de productes a escollir, hi ha tabac de tots els aromes. En tinc de vainilla, cirera, de més forts, més suaus...
Ho compagina amb la feina o ja s’ha jubilat?
Em vaig jubilar fa tretze anys i vaig liquidar el negoci. Ara, amb els 78 anys que carrego a sobre segueixo col·laborant en petites coses de la feina però el fumar és el que de veritat m’ajuda a estar actiu i motivat. Cada competició és un repte i com veig que de tant en tant guanyo alguna copa, m’il·lusiono per a preparar-me per el següent torneig.
Hi ha alguna pipa que no té i que li agradaria aconseguir?
No. I sona egoista però és que fa poc vaig anar a Màlaga i vaig guanyar un altre pipa d’edició limitada, d’aquestes numerades. Té una anella de plata que pesa 100 grams. És un número 45 amb un certificat que ho acredita.
Amb quins altres hobbies combina aquesta afició?
Ara ja sóc gran i com ja t’he dit, em queda poc més que cuidar el jardí, cosa que m’encanta; rego les plantes, en faig créixer de noves i investigo els diferents tipus de flors. També tinc un gos i un gat que cuido i que m’acompanyen sempre a dinar a casa la meva filla gran Montserrat perquè és l’única dels meus tres fills que viu a Igualada.
No ho ha hagut de deixar mai per qüestions de salut?
No! Mai ningú m’ho ha prohibit. De fet, el meu metge també és fumador, per això el vaig triar. Si m’ho prohibís em canviaria de metge.
Hi ha algun repte que s’hagi proposat?
Arribar a les dues hores. Llavors sí que es produirà un miracle. A casa he arribat a les dues hores 26 minuts però en les competicions em poso nerviós. Sota pressió no guanyo la concentració que tinc quan estic sol.
Només és fumador de pipa o fuma tabac o puros?
Tota la vida he fumat. Quan era jove vaig començar a fumar cigarrets de forma compulsiva. De més gran, vaig deixar els cigarrets perquè nedava i el tabac només feia que perjudicar-me. Tot i així, com el vici és tant traïdor, vaig passar a fumar puros de tant en tant. Ara ja només fumo la pipa amb poca compulsió. És la meva dosi diària de medicament, la necessito per passar el dia.
Com va començar la seva afició com a fumador de pipa?
Fa 10 anys va morir la meva dona, bastant jove i a causa d’un càncer. Des d’ençà i durant un temps vaig fer una vida molt solitària. La proposta que el Pipa Club d’Igualada em va oferir per participar en una fumada va ser l’excusa per a reunir-me amb gent amb la qual he acabat tenint relacions molt duraderes. Totes aquestes reunions m’han permès participar en moltes altres competicions.
Quina va ser la primera?
A Cal Ble, un restaurant d’Igualada que acabaven d’obrir just quan jo vaig començar a fumar. Era un lloc tranquil, modern i confortable i el Pipa Club em va convidar al meu primer torneig. El primer dia no ho vaig fer gens malament! Vaig durar una hora menys dos minuts amb la pipa encesa però em vaig prometre que no pararia fins aconseguir les dues hores. Des de llavors, fumo per aquest club i des de fa poc he passat a ser el president.
En què consisteix un torneig? Què s’ha de fer per guanyar?
Donen la mateixa pipa a tots, és exactament idèntica perquè no hi hagi avantatge per a cap concursant. Després, ens reparteixen tres grams de tabac i dos místos. Quan ho tenim tot, els organitzadors engeguen el comptador i ens donen un minut per encendre-la amb aquests dos místos. Quan se’t apaga quedes eliminat i, per tant, guanya el que dura més amb la pipa encesa.
Què ha de tenir un bon fumador?
Sobretot paciència. S'ha d'estar tranquil però amb atenció constant per a controlar que la cendra de la pipa no s'apagui. El record del món el va fer un home amb poc més de tres hores.
Quantes pipes tens?
Suposo que des de que vaig començar, n’he arribat a tenir al voltant de 200. Però ara ja no les conservo totes perquè no m’hi cabrien.
De què estan fetes aquestes pipes?
N’hi ha de tot tipus però les més comuns són les de bruc, blat de moro, escuma de mar, porcellana, canya, fusta de cirerer i argila. Les meves són quasi bé totes de la fusta que surt del bruc, un arbust de les aricàries, però cada una d’elles és especial per les seves formes tant peculiars.
Quina és la seva pipa preferida?
El dia que vaig guanyar el campionat d’Espanya em van regalar una pipa italiana que es diu “anatra”. Arreu del món, està molt prestigiada perquè té un alt valor econòmic. Però jo no només l’aprecio per ser una pipa valuosa sinó que l’acompanya un gran valor emocional.
El lloc més especial o diferent en el que hagi fumat?
Portugal, Màlaga, València, Madrid, Mallorca, Granollers, el Congrés de Barcelona, a Vic... no te’n sabria dir cap en concret, tots els llocs tenen el seu encant. Però el lloc on té més prestigi fumar és sens dubte el Pipa Club de Barcelona.
Quin és el premi que valora més?
La veritat és que em vaig emocionar quan vaig guanyar el primer premi del campionat de pipa d’Igualada perquè em van donar una pipa numerada.
¿?
Els fabricants de pipes a vegades fan tirades de series limitades que regalen a torneigs o que compren els col·leccionistes. Són molt difícils d’aconseguir perquè n’hi ha molt poques però a la competició d’Igualada em van premiar amb una.
I el més important?
Suposo que el que em dona més nom i prestigi és el campionat d’Espanya que vaig guanyar a Madrid a l’any 2004.
Cada quant fuma?
Normalment fumo dues o tres vegades al dia i me la solc fumar amb una marca de tabac que es diu Mac Baren. Oi que si fumes cigarrets normalment compres sempre la mateixa marca? Doncs amb la pipa exactament el mateix però amb la diferència que dins a cada marca hi ha una varietat immensa de productes a escollir, hi ha tabac de tots els aromes. En tinc de vainilla, cirera, de més forts, més suaus...
Ho compagina amb la feina o ja s’ha jubilat?
Em vaig jubilar fa tretze anys i vaig liquidar el negoci. Ara, amb els 78 anys que carrego a sobre segueixo col·laborant en petites coses de la feina però el fumar és el que de veritat m’ajuda a estar actiu i motivat. Cada competició és un repte i com veig que de tant en tant guanyo alguna copa, m’il·lusiono per a preparar-me per el següent torneig.
Hi ha alguna pipa que no té i que li agradaria aconseguir?
No. I sona egoista però és que fa poc vaig anar a Màlaga i vaig guanyar un altre pipa d’edició limitada, d’aquestes numerades. Té una anella de plata que pesa 100 grams. És un número 45 amb un certificat que ho acredita.
Amb quins altres hobbies combina aquesta afició?
Ara ja sóc gran i com ja t’he dit, em queda poc més que cuidar el jardí, cosa que m’encanta; rego les plantes, en faig créixer de noves i investigo els diferents tipus de flors. També tinc un gos i un gat que cuido i que m’acompanyen sempre a dinar a casa la meva filla gran Montserrat perquè és l’única dels meus tres fills que viu a Igualada.
No ho ha hagut de deixar mai per qüestions de salut?
No! Mai ningú m’ho ha prohibit. De fet, el meu metge també és fumador, per això el vaig triar. Si m’ho prohibís em canviaria de metge.
Hi ha algun repte que s’hagi proposat?
Arribar a les dues hores. Llavors sí que es produirà un miracle. A casa he arribat a les dues hores 26 minuts però en les competicions em poso nerviós. Sota pressió no guanyo la concentració que tinc quan estic sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada