dijous, 23 d’abril del 2009

Fidels a la nostra festa


La diada de Sant Jordi ha guarnit els carrers de Barcelona que avui feia olor a llibre nou i a rosa fresca, es vestia amb la senyera catalana i es bronzejava, o millor dit, es cremava per culpa del fort i enganxifós sol que la il·luminava. Barcelona s’ha omplert d’estrangers amb mitjons i sandàlies, de nens i nenes en busca del seu conte preferit i de parelles celebrant el dia dels enamorats de manera tan efusiva que, fins i tot, les roses s’han posat vermelles (bé, també de colors “orteras”!).

Per unes hores, semblava que el cavaller havia pogut derrotar el drac ferotge anomenat crisi. No obstant això, els cartells de “10% i 20% de descompte” es podien veure en moltes parades. “No és que no se segueixi comprant roses, però la gent s’ha animat a fer més paradetes per fer negoci i això reparteix massa les ventes”, ha expressat un venedor de roses que cada any s’instal·la a Rambla Catalunya. “De moment s’estan comprant llibres, esperem que al final del dia puguem fer un bon balanç”, ha explicat un llibreter situat en la mateixa zona.

El centre de la ciutat comtal estava ple de gom a gom, semblava un niu de formigues entusiasmades que es barallaven per passar o per tenir firmat el llibre del seu autor preferit (Boris Izaguirre, Judit Mascó, els protagonistes de Crakòvia, Leopoldo Abadia....). No hem d’oblidar la presència dels mitjans de comunicació (Catalunya Ràdio, TV3, Onda Cero, etc.) per transmetre al públic com viuen els catalans aquest dia i, perquè no, liderar en audiència. Les actuacions musicals, com les de Tony Manero, han augmentat l’ambient festiu i han fet més suportable l’escandalosa i protagonista calor que es podia palpar amb les mans.

Amb tot això no ha estat fàcil caminar amb tranquil·litat, de fet, ha estat impossible, ja que la tensió anava augmentant a mesura que passaven els hores. Tot i així, des de la sortida en el Raval per arribar a la Rambla, pujant el Passeig de Gràcia i fins a baix de Rambla Catalunya es respirava un ambient d’alegria que demostra la fidelitat de molts i molts catalans a la tradicional festa cultural d’homenatge al patró de Catalunya i d’orgull de tots aquells “Jordis” que avui, sense dracs, celebren el seu sant i que des d’aquí, felicito a tots!