Quina cua de cotxes! A aquella hora del matí, devien ser prop de les onze i deu del matí, no era normal aquell tap al carrer Pelai. Al final veient que no avançava la cua, he decidit aparcar a sobre l’acera la moto de qualsevol manera. Només treure’m el casc, ja he notat que avui no era un dia qualsevol per l'ambient que es respirava. Mentre anava cap a Plaça Catalunya, per la ràdio mantenien una conversa sobre si el dia de Sant Jordi havia de ser festiu. De fet era un dia laborable, però per la gentada que hi havia als carrers, la percepció era de dia en què la gent a la feina diu “ara torno”. Mai es diu on va, però no cal, ja se sap que va a comprar llibres i a passejar una estona.
Sant Jordi és el dia,per sobre de tot, de les roses i dels llibres. Petites paradetes de llibres i roses ocupaven les aceres. Però la crisi s’ha deixat sentir (tot i les bones previsions de vendes de llibres). Hi havia força menys parades de roses que en anys anteriors i la decoració de les parades de llibres no era tan ostentosa ni encuriosidora com l’any passat. La bandera de Catalunya (Sant Jordi n’és el patró) col·locada sobre una taula de fusta improvitzada era la tònica de la majoria de les parades de llibres. Un cop a Plaça Catalunya, la gentada augmentava fins al punt d’arribar a ser un pèl estressant amb l'afegitó d'una minsa manifestació dels acomiadats de l'empresa Inoxcrom. Avui era un dia especial, no només pels ciutadans, sinó també pels mitjans de comunicació. TV3 estava emetent el programa del Cuní en un estudi improvitzat i Catalunya Ràdio el programa de la Neus Bonet enmig de la plaça.
Allà m’he trobat amb els companys de seminari, i hem començat a pujar Passeig de Gràcia amunt. Allau de paradetes a banda i banda amb una munió de gent mirant encuriosida la pila de llibres exposats. La pila més gran corresponia als llibres de Larsson. Altres llibres d’autors diversos s’apilaven a la parada. Després de caminar uns minuts, topem amb un stand particular. Omplint una butlleta, entraves a un sorteig per aconseguir la trilogia de Larsson, i a més a més podies escriure quelcom a un mural de paper. A continuació hem continuat pujant per l’acera dreta del Passeig de Gràcia. Unes roses exageradament extravagants destacaven enmig de les roses clàssiques en una de les infinites parades. Eren unes roses mai vistes, roçant el kitsch. Tenien els pètals de diferents colors des del blanc fins al vermell passant pel lil·la o el groc. Al seu costat, altres roses anomenades “originals” com les de color groc o les de color blau. Passat Gran Via, gairebé sense adonar-nos-en, ens hem trobat davant dels nassos la paradeta de Crackòvia, sense cap mena de dubte el llibre que més reclam té entre el més menuts. Aquella hora del matí, però de menuts n’hi havia ben pocs. Hi havia una aglomeració estressant davant del seu stand per aconseguir una firma i una bossa de regal dels actors del programa que estaven al peu del canó.
Una vegada passada l’acumulació de gent davant de la parada de Crackòvia, hem tombat a la dreta. Hi havia un escenari muntat que ocupava l’ample de la calçada. Estaven emetent en directe un programa de la cadena Onda Ràdio. Ja giràvem cua per seguir pujant, quan han anunciat la presència del grup musical Gossos. Però hem continuat fent via. Feia un sol de justícia, sense un núvol al cel. Un dia ideal per passejar i contemplar la magnífica festa que és Sant Jordi. Però aquest bon dia, al cap d’una estona de caminar s’ha tornat en una calor insuportable. Ja havíem arribat quasi a Passeig de Gràcia amb Diagonal i aquí ha acabat la passejada. El Pau i jo hem continuat pujant a la recerca del Palau Robert quan hem vist una noia sent atesa per un cop de calor. Mala hidratació.
Al Palau Robert ens hi hem estat poc més de mitja hora. Allà RAC1 emetia en directe “La segona hora”. Sense cap mena de discussió són força divertits. Ja era tard i la gana apretava. Només ha faltat desfer el camí que havia fet per anar fins a on havia deixat la moto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada