L’altre dia vaig saber del cas d’un grup de joves turistes barcelonins que, passejant pels carrers de Gijón, van trobar-se amb un fet força sorprenent: lligada a un fanal d’un carrer qualsevol, hi havia un exemplar de bicicleta Bicing de Barcelona. La pregunta és: com carai havia arribat fins allà? Podria ser que un individu qualsevol quedés estupefacte davant l'eficàcia d'aquest servei i decidís endur-se’n una, com a record de la ciutat? Bé, qui sap. El que és cert és que, tenint en compte com ha funcionat aquest servei des que va néixer fins ara, fets com aquests ja no sorprenen.
Aquest servei de transport públic, promogut per l'ajuntament i gestionat per l'empresa Clear Channel, va néixer al 2007 com a una alternativa de transport més sana pels ciutadans i més sostenible pel medi ambient. La iniciativa va tenir tal acceptació, que en tan sols tres mesos, més de 50.000 usuaris ja disposaven de la seva pròpia targeta. Ara bé, el que inicialment es considerava una ganga, sembla ser que s'ha convertit en la diana de la majoria de reclamacions i queixes dirigides al transport públic de la capital catalana.
Bicicletes robades, destrossades; punts de servei buits o sense cap bicicleta disponible, sigui a causa del seu mal estat o perquè han estat mal retornades pels usuaris. Si que és cert que una part de la culpa la tenen certes persones amb una evident falta de civisme. Sembla ser, però, que l’empresa encarregada del manteniment tampoc compleix la part que li pertoca. Qui no ha sentit parlar de casos en què punts de servei, buits o amb cap bicicleta disponible a les sis de la tarda, ho segueixin estant a mitjanit, quan suposadament el servei deixa de funcionar?
Molta gent es pregunta diàriament on són els camions plens de bicicletes que barren el pas als conductors que tornen a casa després d’una jornada laboral intensa, i els que se suposa que han de supervisar que tots els punts de servei funcionin correctament. Sense anar més lluny, fa prop d’un mes, apareixia el següent titular al País digital: Multa al Bicing por el fallo que dejó 17 horas sin bicicletas a Barcelona. I fins aquí fenòmens com el que he fet referència al principi: una bicicleta del Bicing de Barcelona abandonada en un carrer de la ciutat de Gijón, Astúries. Podríem considerar aquest fet com la cirera que corona el gran pastís de queixes que ha rebut l'empresa.
Mentrestant els polítics segueixen elogiant l'òptima eficàcia del servei, ometent qualsevol referència a aquest tipus d'incidents i, de retruc, fent ben poca cosa per a solucionar-los. Esperem, però, que en un futur proper, es pugui apreciar una millora del servei; doncs s'ha de tenir en compte que no és fàcil gestionar un mitjà de transport d'aquest tipus, i menys en una ciutat d'aquestes dimensions, com és Barcelona. Tot i així, vistes les circumstàncies, fóra bo que s'afanyessin, sobretot abans que multitud d'usuaris s'ho repensin a l'hora de pagar les seves respectives quotes anuals.
Aquest servei de transport públic, promogut per l'ajuntament i gestionat per l'empresa Clear Channel, va néixer al 2007 com a una alternativa de transport més sana pels ciutadans i més sostenible pel medi ambient. La iniciativa va tenir tal acceptació, que en tan sols tres mesos, més de 50.000 usuaris ja disposaven de la seva pròpia targeta. Ara bé, el que inicialment es considerava una ganga, sembla ser que s'ha convertit en la diana de la majoria de reclamacions i queixes dirigides al transport públic de la capital catalana.
Bicicletes robades, destrossades; punts de servei buits o sense cap bicicleta disponible, sigui a causa del seu mal estat o perquè han estat mal retornades pels usuaris. Si que és cert que una part de la culpa la tenen certes persones amb una evident falta de civisme. Sembla ser, però, que l’empresa encarregada del manteniment tampoc compleix la part que li pertoca. Qui no ha sentit parlar de casos en què punts de servei, buits o amb cap bicicleta disponible a les sis de la tarda, ho segueixin estant a mitjanit, quan suposadament el servei deixa de funcionar?
Molta gent es pregunta diàriament on són els camions plens de bicicletes que barren el pas als conductors que tornen a casa després d’una jornada laboral intensa, i els que se suposa que han de supervisar que tots els punts de servei funcionin correctament. Sense anar més lluny, fa prop d’un mes, apareixia el següent titular al País digital: Multa al Bicing por el fallo que dejó 17 horas sin bicicletas a Barcelona. I fins aquí fenòmens com el que he fet referència al principi: una bicicleta del Bicing de Barcelona abandonada en un carrer de la ciutat de Gijón, Astúries. Podríem considerar aquest fet com la cirera que corona el gran pastís de queixes que ha rebut l'empresa.
Mentrestant els polítics segueixen elogiant l'òptima eficàcia del servei, ometent qualsevol referència a aquest tipus d'incidents i, de retruc, fent ben poca cosa per a solucionar-los. Esperem, però, que en un futur proper, es pugui apreciar una millora del servei; doncs s'ha de tenir en compte que no és fàcil gestionar un mitjà de transport d'aquest tipus, i menys en una ciutat d'aquestes dimensions, com és Barcelona. Tot i així, vistes les circumstàncies, fóra bo que s'afanyessin, sobretot abans que multitud d'usuaris s'ho repensin a l'hora de pagar les seves respectives quotes anuals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada