dissabte, 26 de febrer del 2011

The fighter: la lluita d'un contra tot

L'última pel·lícula de David O. Russell, The fighter, està protagonitzada per Mark Wahlberg i Christian Bale. Un film basat en fets reals, que narra la història d'una família de classe baixa d'un barri conflictiu. Els protagonistes són uns germans ficats en el món de la boxa, que el més gran ja s'ha retirat i ara entrena el seu germà petit en el gimnàs que ha muntat. Està en mals entorns i el món de la droga; i el petit vol arribar a ser algú en aquest esport de lluita, trencant amb la seva problemàtica família.

Un drama de superació personal, en que Mickey Ward (Mark Wahlberg) ha dur a terme una doble lluita, la personal contra tota la mena d'obstacles que la seva família li posa (voluntàriament i involuntàriament) per poder aconseguir el seu somni esportiu del qual tots hi volen participar i endur-se'n mèrits, i la lluita que ha de fer al ring, suportant tota mena de dolors físics.

Tot i que sembla que el tema central sigui l'esport de lluita és només una excusa per tractar diferents tipus de relacions conflictives, amb la parella, la família, entrenadors, etc.

Cal destar, així, la feina de Christian Bale, el “germà dolent”, que engrandeix encara més en Mickey Ward i la seva lluita constant, contra tot pal que li posin a les rodes.

Michael Brook, encarregat de l'apartat musical, accentua les diferents situacions límit que es viuen al llarg del film amb la seva tria de música, molt encertada en tot context.

Ara bé, els mèrits per la feina més brillant en aquest film se'ls endú Hoyte Van Hoytema, amb una excel·lent fotografia. Sap encaixar molt bé en els ulls de l'espectador el que viuen i com ho viuen els personatges, ambienta perfectament i fa més creïble una història que per si sola no tindria gaire èxit, perquè ja està molt gastat això de tractar en pel·lícules famílies de classe baixa que practiquen boxa, un esport violent per desfogar-se i sentir-se més forts.

Aquí es veu com alguna cosa mental, deixant l'esport en un segon plat, que a l'espectador ja li està bé, perquè probablement ni se n'adona.