divendres, 25 de març del 2011

"Darle voz a la gente es la mejor forma en la que uno puede dirigir un país"

Clara Vázquez Pulido



“Me llamo Kasra. Tengo 38 años. No se cual es mi país: Nací en Irán, crecí en Noruega, he vivido en Bulgaria, Inglaterra, Israel y ahora en España (Barcelona).Estudié en la Universidad de Oxford. Soy empresario.Tengo un hijo que es la luz de mi día. ¿Casado? No, divorciado. Soy miembro de la Comunidad Bahá'í de Barcelona. ¿Política? No intervenimos ni tenemos opinión política.”

¿Es usted iraní?
Yo no tengo identidad nacional. Nací en Irán pero he vivido en Noruega, Bulgaria, Inglaterra, Israel y ahora en España.

¿No se siente unido a ningún lugar?
Cuando se celebran fiestas la gente me pregunta: ¿Irás a tu país? Yo les digo que me digan cual es mi país y entonces yo iré.

Pero tendrá familia...
Sí. Nací en una familia bahá'í.

¿Entonces es bahá'í?
Sí, pero no por el hecho de que mis padres lo fueran. Cuando eres pequeño piensas que tus padres son perfectos, pero luego te das cuenta de que no y comienzas tu propio viaje...

¿Qué función tiene usted en la Comunidad de Barcelona?
Soy uno más. Formo parte del Consejo, que son grupos de siete personas que se eligen anualmente por la Comunidad y que deben orientar y organizar al resto.

¿Quiénes sois los bahá'ís?
Una comunidad religiosa nacida en Irán, sin clero, pero con personas que dirigen las actividades.

Con líderes religiosos...
Sí, pero no en el sentido típico. Nadie te dice: “Debes rezar o no debes rezar, debes hacer esto o no debes hacer esto”.

¿Es una fe o una religión?
Es una religión, pero tendría mucho cuidado al usar esta palabra, porque puede ser entendida en un modo diferente al que nosotros la utilizamos.

¿Cómo la utilizáis?
Es una religión porque creemos que Dios ha creado el mundo y nos lo ha dado todo: la vida. Nuestro profeta, Bahá'u'lláh , es una guía sobre la moral, la conducta personal, etc. que a través de sus enviados, las Manifestaciones de Dios, nos muestra el camino a seguir.

¿Manifestaciones de Dios? ¿Cuántas han habido?
Se trata de una religión monoteísta, pero creemos que a lo largo de la historia Dios ha enviado a la tierra varios mensajes en forma de profetas, como Jesucristo, Buda, Moisés, Abraham, etc.

Los mensajes que transmitían tenían mucho en común entre ellos.
Exacto. Para nosotros todas las religiones pertenecen a la misma cadena evolutiva, de la que forma parte el mensaje más reciente, el de Bahá'u'lláh, pero que no será el último.

¿Y en cuanto a política?
Los bahá'ís no tenemos una opinión política, no intervenimos en política ni apoyamos a partidos. Si que intervenimos en la vida de la sociedad muy activamente, pero no se nota nuestra presencia porque estamos muy repartidos. Somos como una capa muy fina que se extiende alrededor del mundo.

Pero mantenéis una estrecha relación con Naciones Unidas.
Es una relación bastante lógica y natural por como son nuestras enseñanzas.

¿Ah, sí?
Bahá'u'lláh habla sobre la importancia de la educación de los niños, de la necesidad de proteger al medio ambiente y del papel de la mujer en la sociedad, que son todos ellos temas vinculados a la ONU.

Ya veo...
Y también porque los bahá'ís en nuestras comunidades tenemos presencia en la vida social de las localidades en las que vivimos. Aportamos y ofrecemos.

Entonces, ¿apoyas la resolución de la ONU de intervenir en Libia?
En 1868 Bahá'u'lláh se dirigió a los líderes políticos y religiosos de todo el mundo y en una de sus cartas habló del concepto de seguridad colectiva, que hoy en día se ha aplicado por primera vez de forma clara en la guerra de Irak.

¿Entonces estamos hablando de protección tanto en el caso de Irak como en el de Libia?
Se trata de proteger a los civiles en un lugar determinado. No se actúa por cuenta propia.

¿Quiere decir que ahora los civiles de Libia están más seguros con la intervención de los aliados?
Ojala pudiera saber que está ocurriendo exactamente. Puedo hablar por cuenta propia: no me gusta que los civiles estén bajo amenaza, no creo que sea correcto, creo que es totalmente ilógico.

¿Entonces usted está en contra?
Lo único que sé es que todo líder merece el respeto que es capaz de conseguir de su gente, y se empieza por protección, por las necesidades básicas. En este sentido creo que está bastante claro lo que se debe hacer en países como Líbia...y como en Líbia, en muchas otras partes.

¿Y que me dice de la actual situación de Irán?
Irán está en una situación difícil porque su población es muy joven. Quizá el 60 o 70% tienen menos de 30 años, lo que quiere decir que hay mucha energía, esperanzas, creatividad... Es una edad crítica de la evolución.

¿Qué hay que hacer?
Puedes reprimir, puedes coartar, pero eso tiene también sus límites. Se trata de falta de libertad. Darle voz a la gente es la mejor forma en la que uno puede dirigir un país. Si es que la intención es dirigir un país. Si la intención es otra: tener control, enriquecerse, acomodar o consolidar tu posición, eso ya es otra historia.

Pero tengo entendido que debeis cumplir las leyes del país antes que los principios religiosos.
Sí.

¿Es así también en el caso de las dictaduras?
En lo social se obedece, pero cuando son temas de convicción personal como por ejemplo el ayuno, entonces no.

¿La verdad es relativa?
Somos relativistas en el sentido que yo puedo decir que solo existe una religión y tendré razón, pero también puedo decir que existen muchas religiones y también tendré razón. Pero cuando hablamos de una verdad muy elevada solo hay una, como por ejemplo: Dios existe.

También hablan sobre la unidad mundial.
Sí, somos todos seres espirituales, tenemos mucho más en común de lo que tenemos de diferente, pero la unidad no quiere decir uniformidad. Con la unidad se garantizan las características de cada pueblo y cultura.

Proclaman la igualdad femenina, pero todos los profetas han sido hombres, ¿por qué?
Buena pregunta. No lo sabemos. El ser humano no interviene en esta elección. No podemos saber porque Dios lo quiso así. Simplemente es un hecho histórico, pero esta claro que no tiene que ver con las facultades o capacidades que pueda tener cada sexo.

Aborto ¿A favor o en contra?
Creemos que un ser humano ya vive a partir del momento de su concepción.

¿Homosexualidad?
Es una práctica sexual y nosotros no consideramos las prácticas sexuales fuera del matrimonio. Creemos que es una inclinación que se puede corregir, que no venimos programados genéticamente para ello. Quizá sea difícil cambiarlo, pero creo que vale la pena.

¿Usted se siente feliz siendo bahá'í?
Sí, porque yo todos los días me siento conectado a una fuerza que me envuelve, a la que yo llamo Dios.

Por cierto, el domingo celebrasteis fin de año... ¡Feliz año 168!
Muchas gracias, (Risas) ¡Feliz Naw Rúz!

El CCCB obre les portes a Janne Teller en l’estrena del Kosmópolis


L’escriptora danesa Janne Teller presenta el seu darrer llibre “Nada” sota el paraigües de les jornades Kosmópolis, "festa de la literatura amplificada", que des de fa sis anys acull el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i que romandrà obert fins el dia 26 de març.

Malgrat l’obra va ser escrita fa més de deu anys ençà, Espanya no ha pogut veure-la a les estanteries dels seus comerços fins aquest agost passat. Al mateix temps, Barcelona no havia pogut veure la prestigiosa escriptora a la ciutat fins a la celebració d’aquesta festivitat. La raó del retràs en la publicació de “Nada”, és que a Dinamarca (primer país en ésser publicat) fou considerada lectura perjudicial per als adolescents als quals es dirigia la l’autora. Un any més tard el Ministeri de Cultura danès la premiava com la millor novel·la juvenil. Poc després del premi nacional, ”Nada” entrava a les escoles com a lectura recomanada. Immersos en un debat sobre les conseqüències d'una novel·la en la qual un grup de joves cometen aberracions de diferent tipus en el transcurs de la novel·la cercant el sentit de la vida. A Espanya, "Nada", porta el segell de Seix Barral i el mateix nom que la famosa obra de Carmen Laforet de manera “casual”, confessa l’artista. L’autora ha reconegut conèixer aquesta obra, però refusa qualsevol tipus de vinculació directe.

L'escriptora danesa Janne Teller abans de dedicar-se “pròpiament” a escriure, va treballar com a economista per a les Nacions Unides duent a terme tasques humanitàries i de resolució de conflictes en diversos països com Moçambic, Bangladesh i Tanzània, fins a l'any 1995, en què va decidir dedicar-se al complet a la creació literària: “Porto nou anys vivint dels meus llibres”. Les seves novel·les més destacades són "La isla de Odín" i la seva darrera publicació: "Nada". Aquesta última obra pretenia ser per adolescents: “és el llibre que m’hagués agradat llegir de petita”, confessa l’escriptora, i que ha acabat captant a tot tipus de públic per l’immens rerefons que exposa. Cal un seguit de lectures per anar aprofundint i anar més enllà dels impactants fets que hi tenen lloc.

Deu anys més tard de l’inici divulgatiu de “Nada” ja se n’ha fet la interpretació teatral i inclús l’Òpera estatal d’Stuttgart ja ha pres una decisió bastant ferma sobre la adaptació del llibre i sembla ser que s’està sospesant la possibilitat, també, de portar aquest treball a la gran pantalla en format “pel·lícula d’animació”.

Després d’aquesta iniciació en la literatura, cal dir que estan organitzades fins el 26 de març al mateix CCCB i sota el lema de “festa de la literatura amplificada” diferents activitats relacionades amb l’escriptura, la lectura i aplicacions d’aquestes als nostres dies. Pel que fa a la literatura en sí, l’autora descriu que és una comunicació íntima entre escriptor i lector, on el lector pot aïllar-se i aprendre coses noves què segurament no viuria fora del llibre. Avui visiten el CCCB Dawid Marcinkowski i Thomas Wohlfahrt. Mentre que dissabte ho farà Philip K. Dick entre molts altres convidats i activitats programades.

El Saló de l’Ensenyament obre altre cop les seves portes

Des del 23 fins el 27 de març, el Saló de l’Ensenyament oferirà informació i assessorament estudiantil al Recinte Ferial de Montjuïc en commemoració a la Setmana de la Formació i el Treball

La 22na edició del Saló de l’Ensenyament va obrir ahir les seves portes per acollir als més de 70.000 estudiants que cada any visiten la Fira amb l’objectiu d’informar-se sobre el tipus d’estudis que volen seguir en un futur.

Aquest any, el Saló ha comptat amb tres àrees especialitzades segons els interessos dels estudiants: l’àrea d’informació, centrada en els estudis de batxillerat, de formació professional, d’ensenyament artístic i esportiu, a més de cursos d’idiomes i formació per a persones adultes. Una altra àrea és la d’orientació, composta per despatxos amb professionals de l’assessorament que orienten tant a les famílies, com als centres i alumnes. Per últim, l’àrea més avançada, Connecta’t, que gaudeix d’ordinadors adaptats per a les consultes dels estudiants.

La zona on totes les universitats s’exhibeixen rere els seus estants era la més transitada de tot el recinte i on s’aglomerava la quantitat més destacable d’alumnes i de professors que els acompanyaven. La gran majoria d’ells són estudiants de batxillerat com Marc Jorbe, de 17 anys, que havia anat al Saló buscant una resposta: estic a batxillerat i encara no sé que fer. Potser aquí em decideixo. Estava fent cua per recopilar informació de la Universitat de Barcelona que, juntament amb la UAB, han estat les estrelles del Saló. La raó que Mohamed Boukfal, estudiant d’informàtica a aquesta última, ens ha donat per argumentar l’èxit de l’Autònoma ha estat la següent: tenim totes les carreres centralitzades i som molt diversos. Una de les eternes oblidades, la Universitat Abat Oliva CEU, també tenia un petit estant al final del recinte. Joaquín Cuadrado, estudiant de la UAO, ha exposat les raons per les quals la seva universitat és tan “elitista”. Tenim la política de no agafar gent que pensa en altres universitats. A més, els que suspenen aquí se’n van a la UIC. Com a resposta a aquestes acusacions, els estudiants de la Universitat Internacional de Catalunya s’han pronunciat: No tinc ni idea de que és l’Abad Oliva.

El Saló tancarà les seves portes el proper diumenge 27 de març després d’haver rebut una allau d’assistents que, amb total seguretat, seran molt més abundants durant el cap de setmana.

“Cuponeo encara és un servei nou per la majoria de gent”


Foto extreta d' ELPAÍS.com

En un context de crisi és difícil créixier mentre la majoria d'empreses s'enfonsen. Això mateix és el que ha aconseguit Maria Trullàs amb la seva empresa: Cuponeo. Una empresa nascuda en aquest mateix context de recessió i que espera trobar el seu punt més àlgid en aquest mateix període.

Maria Trullàs és una jove estudiant i emprenedora nascuda el 1983 a Barcelona, per casualitat, perquè ella és de Manresa, que és on ha viscut tota la seva infància. La jove emprenedora ha estudiat Publicitat i RP a la FCBlanquerna (URL) i ha cursat un postgrau en Cool hunting a la URL. Més tard, treballà en una oficina de comerç i a la tornada cursà un Post grau en direcció d'empreses i un màster en empreses de roba retail a la Universitat de Barcelona. Més tard, creà Cuponeo, la seva gran obra.
I ara mateix es troba en el 3r curs de Periodisme cursant pràctiques a EL PAÍS, a la secció de I+D, on ha publicat diversos articles.

En què consisteix Cuponeo?
És simple. Permet a qualsevol empresa, local o restaurant que tingui un lloc de venda físic poder fer alguna promoció o descompte...

Quin tipus de descomptes?
Aquests depenen de cada anunciant: cafès gratis al migdia, 2x1 en begudes, un 15% de descompte en roba, etc.

I un cop he trobat allò que m'interessa... què?
Quan hagis localitzat els cupons pots imprimir-los i portar-los al lloc de venda on t’aplicaran el descompte, o bé te’l pots enviar des del web al mòbil via sms o descarregar-te’l a l’iphone gratuïtament ensenyant la pantalla del mòbil al local.

Com neix Cuponeo?
Neix després de la meva estància a NY. Allà, jo era usuària, entre moltes altres coses, de Groupon, un web de cupons on podies enviar-te les ofertes al mòbil en format sms i podies redimir-los al lloc de venta. En qualsevol cas, vaig pensar que aquest sistema tan còmode estaria bastant estès per tot el món...

I...
Pensava que a Espanya ja existia. Però no era així. I vaig decidir implantar-ho adaptat al mercat espanyol, copiant la idea, això sí. La veritat és que el tinc com un fill.

Quants anys té el projecte?
Poc més d'un any i mig. Va néixer el Juliol 2009. Engendrat amb els meus estalvis: poc més de 15.000 euros.

Per què creus que és un model tan idoni per aquest context de recessió?
Si no es gasta no hi ha inversió. Sacrificar el preu és el millor que es pot fer ara. La gent avui no té tanta quantitat per gastar, però potser trobes més gent que té aquella quantitat més petita per comprar. Cuponeo ajuda a retallar el preu i d'alguna manera a incrementar les vendes.

Veig que no et separes del teu iphone... No para de sonar!
És la meva oficina. No l’apago ni quan vaig a dormir. Sort que tinc un somni profund... Des d'aquest dispositiu gestiono els cupons i ofertes que rebo de les empreses. A més, l’iphone és l’ambient perfecte per Cuponeo.

...
L’iphone et permet geolocalitzar persones i llocs. I què millor, quan busques un bar, cercar aquells que t’ofereixen descomptes i que tens més a prop?

Tens algú contractat?
M'ajudo jo. Però la part de disseny la porta un amic meu de Manresa.

Com captes empreses anunciadores de promocions?
Ara cada cop venen més les empreses. Però segueixo anant "porta per porta", com al principi, a través de LinkedIn. Però, sí, per sort la gent cada cop sap més de què va aquest servei.

Per què així t’estalvies feina?
I no només per això. No es que no coneguessin la meva empresa, sinó que era un servei nou per tothom i per tant, l’esforç per contactar amb la gent era el doble. És com el cas de "Pizzes Terradelles". Va fer falta un esforç molt gran perquè la gent arribés a entendre que al costat dels iogurts podien haver-hi pizzes...

Bon exemple.
I per tant la comunicació ha de ser el doble de gran. La meva labor comercial ja no era per la meva marca sinó pel servei en sí.

Però això beneficia la teva competència!
Cert. Però això ja està bé. S’havia de crear el mercat.

I com et finances? També amb cupons?
(Riu) Per sort no. El model de negoci amb les empreses petites és el següent: els anunciants que posen la promoció al web de Cuponeo no paguen cap quota fixe, sinó que tot va en funció del número de persones que fan servir aquells cupons. Quantes més persones, més paga l’empresa! Els preus oscil·len entre 0,15 i 0,25 cèntims per cupó, sempre a càrrec de l'empresa.

I amb les empreses grans?
El model de negoci d’aquestes és diferent. Amb aquestes es fa un landing: una pàgina web especial per ells.

Algun altre exemple per definir aquest terme?
PANS&COMPANY. Té una pàgina web amb els seus cupons. Però l’objectiu d’aquesta no són tant fer arribar els cupons, sinó obtenir informació del client: l'entrepà preferit, l'aniversari...

És molt difícil aconseguir una aplicació per iPhone?
No. És un llenguatge de programació com qualsevol altre. I no has de pagar res! Però el que la gent no sap, és que darrere de cada aplicació sempre hi ha un web, sempre. Si algú puja un cupó pel web, automàticament la tens a l’aplicació. És com un llençol, a sota hi ha d’haver alguna cosa, no té cap funció per sí sol allò, encara que el web no sigui identificat pel públic.

Com ho actualitzes?
L’actualització i el disseny de l'aplicació es fa a partir del web.

T'has plantejat la vendre l'empresa en algun moment?
Per mi és com un fill, com et deia. Potser el preu que jo penso està molt lluny de les expectatives del comprador. Jo ho miro amb ulls de mare. És com si em vengués el meu gos... No, el meu gos no té preu! Però reconec que és un pas que he d’aprendre. Que igual que he fet una empresa en puc fer una altre...

Què més vols estudiar? O què més et falta?
De moment vull acabar periodisme... però sempre s'ha d'estudiar, no es pot deixar mai.

Estudies. Ha quedat clar amb el teu currículum... on has treballat?
He treballat a LD Eventos, empresa encarregada de la producció de grans esdeveniments: concerts d’U2, Alejandro Sanz, Miguel Bosé... També a l’empresa publicitària One to One. En el meu viatge a Nova York vaig estar empleada en una oficina comercial. Després, ja em vaig autoemplear amb Cuponeo...

Quina altre idea et ronda pel cap per seguir autoemplen-te?
Vull fer una marca de moda. I vull tornar a Nova York.

De ben segur que en tornaràs amb alguna nova idea... Moltes gràcies i molta sort!

Mas creu que cal recuperar el valor social de les empreses per fer créixer el país i així crear ocupació

El cap de l’executiu assegura fermament que “Catalunya sortirà reforçada de la crisi econòmica"

En un dinar col·loqui organitzat per l’Associació Espanyola de Directius (AED) que va tenir lloc ahir al Port Vell de Barcelona, el president de la Generalitat, Artur Mas, va emetre un missatge d’optimisme als més de 1.000 directius reunits, el 60% dels quals són els primers executius de la companyia. Mas es va mostrar convençut que per fer créixer econòmicament Catalunya cal rebre l’ajuda de les empreses, incloses les PIMES. El president remarcava que “hem de recuperar el valor social de les empreses, enteses com la suma del projecte i dels professionals que s’hi esforcen” per tal de reforçar l’economia de Catalunya i així crear ocupació.

El president, malgrat que “el govern central ens deu diners i no ens els vol pagar", creu que "Catalunya sortirà reforçada” del context econòmic actual. Tot i això, va assegurar que serà necessari aplicar reajustaments i que “en aquest sentit es modificaran temes corporatius que no s’han tocat mai”. Mas creu que en el dia d’avui calen uns guanys d’eficiència, perquè “amb menys, hem de fer més i millor” i que “un governant ha de tocar de peus a terra i encarar aquesta situació”.

El cap de l’executiu recordava també que els dèficits acumulats “són més elevats del que es tenia previst”. Malgrat tot, el govern seguirà en la seva línia esforçant-se en tres terrenys, el de l’austeritat, on s’hi impliquen “a tort i a dret”, el de l’aprimament, a partir del qual, properament, es faran públiques noves reestructuracions internes dins l’administració, i el de l’agilitat, segons el qual “calen menys normes, que sigui més ben fetes i fàcils de complir”.

Finalment, Mas va citar la presència dels grups parlamentaris, patronals, sindicats i la resta del govern admesos a la cimera de demà al Palau de Pedralbes que tindrà una durada de sis hores on s’intentarà aconseguir certes bases de consens per a la reactivació econòmica. “Un govern requereix un consens de base, i aquesta cimera és una experiència inèdita dins l’Estat Espanyol i es farà aquí, a Catalunya”, va recalcar Mas.

dijous, 24 de març del 2011

"He d'aprofitar al màxim el fet d'estar on estic"

Marc Sánchez Villena és un noi de 21 anys que va néixer, créixer i estudiar a Sant Cugat. Va iniciar els estudis de Batxillerat a Infanta Isabel d’Aragó, però va abandonar-los a la meitat perquè va trobar feina com a Manager per una marca de Moda anomenada Sacoor Brothers. L’oportunitat de la seva vida se li va presentar quan li van oferir anar a treballar a Dubai.



Quins són els motius que et van portar a Dubai?

Jo treballava per a Sacoor Brothers a Sant Cugat i em van oferir anar a Dubai per un temps. El que em va fer decidir no va ser ni el salari, ni res per l’estil, sincerament. Està clar que està molt bé, però ho vaig fer primer de tot per l’experiència i per la quantitat de coses que aprendria, començant pels idiomes i cultures, i acabant per la gent.

Perquè Dubai?

Doncs no ho vaig escollir jo. Em van dir Dubai perquè aquesta marca, a part de Portugal, Espanya i Bèlgica té a Emirats Àrabs, i em van oferir venir aquí... i aquí estic (Riu)

Et va costar gaire prendre la decisió de marxar?

Doncs la cosa va ser bastant ràpida. Ja sabia des de setembre la idea i tal, però al no dir-me res més doncs tampoc li vaig donar la màxima importància... així que jo vaig seguir fent. I un dia, just després del meu aniversari, em van trucar des de Lisboa i em van fer una mini entrevista en anglès.

I què et van dir a l’entrevista?

Em van preguntar si seguia interessat en anar-hi i, bé, vaig demanar uns dies per pensar-m’ho perquè era un canvi molt important a la meva vida i més amb 21 anys.... Però la veritat és que no vaig trigar gens en decidir-me. En un parell d’hores vaig tenir suficient i vaig dir que sí. Tot i que haig de dir que no va ser fàcil.

Quant temps fa que hi ets?

Doncs des del 5 de novembre del 2010; farà uns 5 mesos que hi sóc, i la veritat que se’m passa el temps volant. Sembla que va ser ahir quan vaig arribar.

No et consideres massa jove per estar tan lluny de casa?

M’agrada aquesta pregunta Sílvia (Riu). Doncs sí. La veritat és que sí. I no ho dic per mi, sinó perquè encara no he trobat a gent de la meva edat estrangera aquí a Dubai. La gent m’ho diu i crec que he d’aprofitar-ho i gaudir perquè sóc un privilegiat per estar aquí amb la meva edat.

T’ha costat adaptar-t’hi?

Home al principi sí. Dubai és una ciutat on es treballa moltíssim. Dubai està molt internacionalitzada i, bé, jo vaig venir amb un nivell d’anglès molt bàsic i al principi costa molt. L’empresa on treballo és portuguesa i al principi no entenia res. Però bé, tot s’aprèn.

Quins idiomes es parlen allà?

Doncs aquí es parlen tots els idiomes (Riu). Treballo amb una portuguesa, un libanès, una russa, un india.... Però els idiomes oficials aquí son l’àrab i l’anglès.

I no t’ha costat comunicar-te amb la gent?

Tal i com he comentat abans, sí que em va costar. Vaig arribar amb un nivell bàsic d’anglès i te n’adones que per molt que estudiïs a Barcelona o a qualsevol altre lloc, el que compta és el dia a dia: el desenvolupar-te xerrant amb al gent i conèixer expressions. Però en el meu cas ha estat molt gratificant ja que ara puc dir que parlo, a mes de català i espanyol, portuguès i anglès. A part conec varies paraules i expressions en diferents idiomes com l’àrab, el rus, l’indi, etc.

Carai, quin crac de les llengües!

Un secret: m’encanta aprendre la paraula "gràcies" en diferents idiomes... i de moment ja la sé en 11! (Riu)

I les costums són gaire diferents?

Les costums són molt diferents i, tot i que és una ciutat de negocis, segueixes estant a un país Àrab i totes les seves costums les tens que respectar; Ja sigui les seves festes, la seva vestimenta, la seva religió...

Algun exemple?

Per exemple, aquí resen 5 cops al dia i la pregària sona per tothom a través de megàfons. Ho anomenen pray time. Però tampoc és cap problema. Al final t’hi acostumes, no és gens difícil.

Com descriuries la vida allà?

La vida aquí la descriuria amb poques paraules: ciutat de pas. Aquí tothom, excloent a la gent local, està de pas. És a dir, venen per un temps, ja sigui per viure l’experiència, guanyar diners o qualsevol altre cosa. Però la majoria de la gent no es veu vivint tota una vida aquí. Personalment penso que es una ciutat que val la pena visitar o viure un curt temps, i després donar pas a altres experiències.

Com qualificaries els primers dies a Dubai?

La veritat que els primers dies van ser molt difícils. Els idiomes són molt diferents, les costums, la gent, el dia a dia, i inclús et preguntes: que faig jo aquí? On m’he ficat? Però ara estic encantat d’haver donat aquest pas, i no per l’empresa ni pel tema econòmic, sinó per l’experiència en sí.

I quan penses en la gent de Barcelona? Família, amics...

Moltes vegades penses que estàs perdent moments o temps amb la gent d’allà, però tot té la seva part bona i dolenta. He de pensar que haig d’aprofitar al màxim el fet d’estar on estic.

En algun moment t’has plantejat tornar a Barcelona?

Se’t passa per el cap, però no m’ho he arribat a proposar seriosament. Aquí em vaig mentalitzar que , com a mínim, voldria estar 6 mesos. Tot i així, veure la teva gent gaudint de moments i no ser-hi és dur.

T’ha vingut a veure algun parent?

Ara el meu germà està aquí i li faig de traductor (Riu). Els principis sempre són durs, i més estant tant lluny de la família, els amics... Però tot això té una recompensa i és que et fa ser autosuficient o, almenys, s’intenta.

Has fet amics?

He fet molts amics i estic encantat amb la gent que he conegut de totes parts del món. És una de les altres coses que t’obre moltes portes i visions diferents.

Quants mesos et queden per tornar a Barcelona?

Doncs de moment encara no sé quan tornaré definitivament. Faré unes “minivacances” per setmana santa, però tornar ja es veurà.

Ho trobaràs a faltar?

Molt. Les costums, la qualitat de vida... encara que allà no ho veiem, es viu genial. Tens una llibertat increïble, però el que més pesa són la família i els amics, encara que et queda el consol que saps que sempre estaran allà... I si aquí et fas fort, també és gràcies a ells, ja que molts cops son ells els que et donen les forces.

Quins projectes tens al tornar?

Doncs no en tinc. Quan torni vull tornar bé, és a dir, m’agradaria tornar i tenir una bona feina. També m’agradaria continuar estudiant encara que potser aquest estudi no el necessiti després, però vull acabar. Si tot va bé, espero tenir això.






La obra de teatro “Gang Bang” no causa polémicas entre los espectadores después del estreno


El estreno de “Gang Bang” en el TCN, con el subtitulo de “Obert fins a l’hora de l’Àngelus”, ha tenido un gran éxito gracias a la polémica causada antes de la representación. La polémica ha estado girado entorno a la compañía de E-Cristianos que definen la obra como una ofensa grave y oportunista hacia los católicos. Por esa razón esta polémica ha beneficiado a la obra teatral con la que ha tenido un gran éxito por las entradas vendidas en el estreno y con un gran número de entradas ya venidas para el fin de semana.

Los abogados de la compañía teatral han asistido al estreno para decidir si es materia penal o no. Esta decisión no se podrá comunicar hasta que la obra hasta finalizado el 17 de abril “para no contribuir a hacerle publicidad”.

La mayoría de espectadores han defendido la obra como “no polémica”, que toques irónicos y de humor, con lo que deja claro que no se puede criticar una obra con sólo leer la sinopsis. Pocos han ido expresamente a ver una obra teatral polémica, los invitados al estreno tenían muy claro que iban a ver.


La pieza teatral se sitúa en un local de Barcelona donde los hombres tienes relaciones sexuales con otros hombres el día de la visita del Papa a la ciudad condal, una trama que ha echo divertir a la gente y en ningún caso ha pretendido provocar a los espectadores.


El autor de “Gang Bang”, Josep Maria Miró, describe el mismo la obra como una obra “amoral”, donde lo que realmente ha pretendido es hablar de la decadencia de los valores en el mundo occidental. “Si alguien piensa que se puede sentir ofendido que no vaya a ver la obra”, justifica el autor.




Daniel García, doblador de voz

“El doblaje desde fuera parece más apasionante de lo que es en realidad ”

Daniel García, después de más de 24 años dedicándose como doblador,
suele doblar habitualmente a actores de la talla de Ewan McGregor, Robert Downy JR. y Christina Slater entre otros muchos de un total de 800 doblaciones, pero de su voz se destaca que ser el doblador de Brad Pitt y Blas.


Fotografía de: eldoblaje.com


¿Qué estudiaste?
Entré en una escuela de la Asociación de actores, donde hice varios cursos de doblaje. También he estudiado canto, tengo grado medio de canto, cursos de opera y de teatro en Sabadell.

¿Tenias claro des del principio que querías ser doblador?
Lo he tenido claro desde siempre porque vengo de familia de actores de doblaje.

¿Tienes alguna favorita que hayas doblado?
Mouling Rouge es una de mis preferidas, es una película estupenda y el papel fue genial.

¿Qué escenas son las que cuestan más de doblar?
Yo creo que lo cuesta más son aquellas partes más naturales, justo en contra de lo que se piensa. Se cree que las partes de acción y de comedia son las más difíciles. Pero es más difícil los papeles en los que se habla con naturalidad,cuando no pasa nada, que no hacer papeles en lo que se sale de lo normal. Es más fácil como por ejemplo en la película de Batman donde el actor hacia muchas cosas.

¿Por qué tu voz fue escogida para doblar a Brad Pitt?
Hacemos castings y pruebas, primero me escogieron en varias películas, pero luego aun así que tenia que hacer pruebas, no tengo toda la exclusividad de la voz del actor, no quiere decir que el año que viene lo vaya a doblar. El director de cada película escoge las voces del doblaje, y a veces se tienen que mandar pruebas a las distribuidoras de Estados Unidos para que escojan ellos.

¿Y la de Blas, (de Epi&Blas)?
Quise hacer la prueba, aunque normalmente no haga nada de dibujos, he echo alguna película de Disney pero nada más. En este caso me hacia ilusión porque era dibujos como de toda la vida como Barrio Sesamo. Para mi decir lo que dice Blas es muy divertido.

¿Te han reconocido la voz en algún momento?
No, nunca me han reconocido la voz. Hay voces que si que son muy particulares, como Constantino Romero, pero yo creo que cambio un poco la voz cuando doblo.

Aparte de una buena voz, ¿que hay que tener para ser doblador?
Actor y saber interpretar, aunque no necesariamente hay que tener una buena voz porque hay personajes para todo el mundo. Hay gente que tiene voces que podrías considerar feas y pegan mucho a ciertos personajes de la película.

¿Has trabajado en algún otro medio?
Sí, en radio porque he echo con Luis del Olmo algunos culebrones radiofónicos. Era radio pero dentro de lo que hago yo, la interpretación.

Del libro “Yo soy la voz de Brad Pitt (que habla sobre las sombras de los actores de doblaje españoles y sus anécdotas), ¿qué opinas?
La verdad es que sólo lo he hojeado. Me hicieron una entrevista, como a los otros actores, pero tampoco puedo opinar mucho porque no me lo he leído.

¿Qué opinas si en España se dejase de doblar para implantar las versiones originales en las películas?
Yo creo que esta bien la libertad de poder elegir si se dobla una película o no, aun dependiendo del tipo de cine. Sería un atraso porque lo que esta bien es poder escoger. Es un debate amplio también por la educación de la gente no hable ingles. El doblaje no es responsable de nada, se puede ver que en otros países la gente esta más preparada a nivel de idiomas pero que doblan películas también.

Y para finalizar, ¿podrías contar alguna anécdota?
Desde fuera parece más apasionante de lo que en realidad es, nosotros estamos encerrados en salas y realmente los que viven la película si que deben de tener mil anécdotas del rodaje. Es una profesión muy divertida aunque es un trabajo muy técnico que requiere mucha concentración. Es divertido por ejemplo, cuando hay papeles de comedia en que te lo pasas mejor, en “Friends” donde el guión es genial nos lo pasábamos muy bien.


“A veces toca cuartear un rubí y otras tasar unos dientes postizos”


Es: Gustavo Figuera

Nacido en: Barcelona

Me dedico a: El mundo de las piedras preciosas

Ideología: No es oro todo lo que reluce

Una joyería familiar con casi un siglo de vida puede convertirse en cuestión de días en una cadena de establecimientos destinados a la compra y venta de oro, llamados “Aurum Quatro”.

¿Causa? Hay que saber adaptarse a las circunstancias del momento.

¿Razón? Una actitud previsora y muy rentable.

Parece ser que el patrón del oro sigue funcionando de maravilla…

Sí, la verdad es que sí y más ahora que todo el mundo se desprende de sus joyas con gran facilidad para salir del paso.

¿Siente haber traicionado a la joyería, a sus estudios de gemología y a su espíritu creativo?

¡No me haga sentir tan mal! Si he traicionado a alguien ha sido a mi mismo, ya que ahora realizo un oficio muy sencillo y nada comparable a lo que realizaba antes, no tengo contacto con las piedras y me dedico a ir de tienda en tienda controlando las cuentas y escuchando historias de lo más curiosas.

¿Por ejemplo…?

Los clientes traen todo tipo de objetos de oro, desde prótesis dentales, alianzas, relojes falsos de imitación y hasta réplicas de oro que dicen haber encontrado no saben dónde.

Al menos debe de ser entretenido. ¿Alguna anécdota en especial?

Abrí Aurum Quatro hace un año y con lo que he vivido en este periodo podría crear una parodia de mafiosos. La primera situación que recuerdo fue la de una mujer que me trajo su dentadura hecha de prótesis de oro en una bolsa, ella intentaba explicarme lo que quería pero era difícil comprenderla ya que desgraciadamente, todos sus dientes estaban dentro de la bolsa. La anécdota más impactante de todas fue la de un hombre, de buen ver, que trajo una revólver de oro para que se lo tasase. Era alemán y debido a mi inexperiencia en la legalidad de este ámbito, me di por desentendido y rechacé el pedido.

¿La crisis económica ha llevado a un cambio en el perfil de sus clientes? ¿Ha aumentado el sector de la clase media-alta?

El perfil de nuestros clientes habituales es bajo económicamente, aunque también acude gente más adinerada que vende su oro porque proviene de herencias que deben compartir, parejas separadas que se quieren desprender de cualquier objeto marital. No obstante también hay personas de clase acomodada que acuden asiduamente, algo que no solía pasar anteriormente.

Involuntariamente y sin conocimiento alguno, los establecimientos de compra y venta de oro parecen estar ligados a un negocio clandestino, turbulento. ¿Qué opina de esta visión?

Este prejuicio lo originan las propias personas cuando se ven obligadas a vender sus objetos valiosos por causas varias, que acostumbran a ser causas no deseadas, y por lo tanto crean recelo e incomodidad hacia este tipo de negocio. No les gusta ser vistas realizando “esta transacción”, pero ya me dirá, ¡parece ser más segura que los bancos hoy en día!

Sus establecimientos se encuentran en los municipios de cercanías, ¿no optó por Barcelona?

Barcelona ya tiene muy explotada esta fórmula de comercio, hay mayor competencia y juego desleal. Por ello decidí apostar por los municipios de Montgat, Vilassar y Santa Coloma. Los alquileres son más baratos, la clientela es prácticamente nueva y el boom de estos negocios aun no ha explotado así que de momento funciona muy bien.

¿ Y qué piensa hacer con el espacio de su antigua joyería?

Por el momento nada, puede que lo alquile y cuando haya obtenido los beneficios que me propongo con mi actual oficio intentaré volver a abrirla y a diseñar alguna joya pero también sé que será difícil porque mis clientes se habrán fidelizado a otros joyeros y habré perdido el contacte con mis proveedores.

La gemología es un comercio donde la confianza del clientes es muy importante por lo visto…

Sí, mucho. Las joyas son piezas valiosas y significativas, tú no las encuentras, te encuentran a ti. Por eso, cuando das con el producto que te gusta, acostumbras a acudir siempre a la misma joyería. No es tan sólo el producto material en sí, sino también el trato personal, conocen tus gustos y los precios no son nunca un número fijo.

¿Cuál es su piedra preciosa favorita?

El rubí.

¿Por qué?

Porque es una piedra muy sensible y exigente, es decir, su valor depende mucho de su color y pureza.

Graphispag es consolida en el sector gràfic

La Fira de Barcelona ha obert el seu recinte de l'Hospitalet la mostra que ja fa temps que té lloc aquí, es tracta de la “Graphispag”

Graphispag és una mostra que es pot trobar fins el dia 26 de març al Recinte Gran Via, d'Hospitalet del Llobregat. Es tracta de la fira espanyola de referència pel que fa al món de la indústria i comunicació gràfica, aquí es poden trobar totes les grans i petites empreses de referència d'aquest sector. L'organització de Graphispag ha agrupat a 45 coneguts dissenyadors perquè dissenyin cartells sobre els valors de la comunicació impresa, una forma d'implicar aquest món amb els valors que la gent percep quan veu alguna cosa impresa, no només en paper, sinó també en samarretes, plàstics, etiquetes, metalls, parets, etc. A part d'impressores, tintes per aquestes, tipus de papers, etc. Les principals empreses tenen en aquesta fira un lloc per donar a conèixer els seus productes i serveis a tot tipus de consumidor, tot i que està enfocat a un client més industrial i d'empresa.

L'empresa paperera Torraspapel, present en la mostra, ha afirmat que '“Graphispag” és una bona molt bona oportunitat per fer veure al client que segueixes en el mercat i que ets un dels líders'. Torraspapel no és el primer any que hi participa i és un dels referents en el món del paper i en aquesta fira també.“Hi ha hagut molt de moviment” durant tot el dia, entrada i sortida de gent constant, tal i com ha afirmat Gonzalo Palacios, de l'empresa Ricoh, que aquesta sí que és el primer any que hi participen i se n'han emportat una “molt bona experiència”. En la gran mostra hi havia conferències, in situ, per tots els clients que ho volguessin, i mostres en directe de les màquines d'encolar, enquadernar i imprimir, més grans del mercat i més ràpides. La gran magnitud dels pavellons i tot el muntatge de les instal·lacions i punts d'empresa ha servit a “Graphispag” per tornar-se a reafirmar, una vegada més, en una fira líder en el sector de la impressió.

“No existe el alumno bueno y el alumno malo”



Obra Social La Caixa ofrece una jornada informativa sobre el riesgo del fracaso escolar en Cataluña

La obra social LCX junto con el Consejo de Trabajo Económico y Social de Cataluña (CTSEC) han presentado hoy en el emblemático edificio de La Pedrera un informe sobre el estado actual del nivel escolar con la participación de notables profesionales y estudiosos del ámbito. El acto ha concluido con la intervención de la Consellera d´ Ensenyament, Irene Rigau, como muestra de agradecimiento a los conferenciantes.

“El sistema educativo necesita una reeducación”. Con esta redundancia, el Doctor Mariano Fernández, catedrático de Sociología de la Universidad Complutense de Madrid y Salamanca, ha iniciado su discurso. El funcionamiento escolar ha de variar sus directrices ya que, desde la creación de la LOE se ha impuesto una normativa unitaria y equitativa para todos los centros que no es acorde al contexto educativo. Las escuelas buscan normalizar a sus estudiantes, creando el alumno estándar y éste no es el camino adecuado para reducir nuestra deficiencias y potenciar los conocimientos de los jóvenes. La indiferencia ante las diferencias, hace que no se estimulen las necesidades específicas que son las que al fin y al cabo, afectan al joven y alientan su futuro. De este modo, hemos de romper con la percepción tradicional, dicotómica del “alumno bueno y malo”, “el que vale y no vale” y “el perdedor y el ganador”. Tanto España como Cataluña cometen un grave error lingüístico y conceptual, desventajoso frente a la mejora de su sistema educativo. Los constantes estudios realizados por el Departamento de Educación muestran elevadas tasas de fracaso escolar que desmotivan tanto a sus docentes como a los propios alumnos que poseen expectativas de futuro. En el resto de países europeos existe una clara línea divisoria entre el fracaso y el abandono escolar, hecho que nosotros agrupamos en un mismo sector. Tendemos a igualar el significado de la palabra “abandono” al de la palabra “fracaso”, esta correlación incoherente hace que aquellos alumnos que no quieran continuar con una determinada rama de estudio crean que lo suyo es una derrota y no una búsqueda de alternativas. La concepción de sistemas formativos anexos ya sean ciclos formativos, FP y otros formatos específicos son otro modo de enseñanza que también conlleva sus particularidades, ventajas y desventajas pero con un verídico mayor nivel de ocupación, factor que parece no haber sido asimilado en nuestra sociedad.

Por último la Consellera d´ Ensenyament de Cataluña ha hecho referencia al entorno familiar y social como factor incondicional del progreso futuro del niño, independiente de su posición social y económica. La escuela no es un hecho aislado, han de haber actividades complementarias y de ocio que establezcan un vínculo educacional. Si somos capaces de mantenerlo, seremos capaces de compaginar una vida laboral y autorrealizadora.